13 AÑOS DE CRÓNICAS EN ‘CATALIBANES’ 

25 de diciembre de 2011

Cuento de Navidad

Hay gente que cree que existe el nacionalismo moderado. Que Artur Mas es un moderado. Que al nacionalismo se le puede contentar a base de darle y darle continuamente. Hay gente que cree.

Que cree que en Cataluña no hay dictadura porque cada cuatro años votamos. Que cada minuto que pasa nos roba España. Pero que el nacionalismo, no. Que Laporta es honesto y que tiene ideales catalanistas. Hay gente que cree que Laporta tiene ideales.

Hay gente que cree que Millet desviaba fondos del Palau en solitario para su exclusivo beneficio personal. Que el pueblo es sabio y que nunca se equivoca al elegir a sus gobernantes. Que el catalán está en extinción y por eso se impone. Que lo del 23-F fue un golpe de Estado, y que el Rey nos salvó de él.

Es gente que cree.

Gente que cree que la ETA ha dejado las armas y ahora es bondadosa. Que los atentados del 11-M los cometió Al Qaeda. E incluso que esto es una democracia.

Que Pujol no se llevó el dinero de Banca Catalana. Y que contribuyó valiosísimamente a la gobernabilidad de España. Que no es un mero negocio el nacionalismo, y que Rajoy meterá en cintura a los nacionalistas. Que con un concierto económico se acabaría el separatismo catalán para siempre. Se lo creen.

Por lo significativo de las fechas en que estamos, a ninguno de ellos, absolutamente a ninguno, le contaremos quiénes son en realidad los Reyes Magos para no pervertirle la inocencia.

2 comentarios:

  1. Sr Josep Lluís,
    En primer lloc deixi'm felicitar-lo per per la "currada" que ha fet vostè en confeccionar aquest bloc. Fer un bloc com aquest, i sobretot manetenir-lo, requereix moltes i moltes hores de dedicació. D'altra banda l'estètica del bloc és molt correcte. Malgrat dedicar-se al sector químic, vostè demostra unes bones aptituds pel que fa al disseny gràfic.

    Pel que fa als continguts del bloc no puc opinar el mateix. Puc arribar a entendre la seva indignació, a vegades obsessió, amb determinats energúmens nacionalistes catalans, de la mateixa manera que jo ho podria estar amb determinades actituds del nacionalisme espanyol. No em negarà que el nacionalisme espanyol existeix i alimenta permanentment el nacionalisme català. El que li vull dir a vostè és que els nacionalismes espanyols i català es retroalimenten constantment. Per cert, deixi'm que li digui que és molt mesquí i miserable per la seva part, posar frases de quatre "descerebrats" que escriuen idioteses en aquesta web anomenada racó català per tal de provocar l'odi entre catalans i castellans. Jo també podria fer una pàgina web i posar centenars de comentaris extrets de medis extremistes com ara "libertad digital", "la voz de Barcelona", "acción facista",...per tal de alimentar encara més aquest odi entre catalans i castellans, però penso que no és gens bo per a la convivència.

    Vostè té tot el dret a protestar, a fer una pàgina web, a difamar, fins i tot a insultar (de fet ho fa). Però permeti'm que li digui que lo seu és una obsessió malaltissa que no li deixa descansar ni tan sols el dia de Nadal! I per acabar deixi'm dir.li que, efectivament, aqui a Catalunya no hi ha cap dictadura. Vostè pot anar a votar lliurement. El vot és secret. Ningú l'amenaçarà ni el coartarà si vostè desitja votar Ciudadanos, UPD, Falange Española... però després vostè ha d'acceptar democràticament els resultats electorals elegits per la majoria de ciutadans que viuen a Catalunya.

    Espero no haver-lo ofès per haver-me dirigit a vostè en català. Com que firma amb el nom de Josep Lluís, dedueixo que vostè viu a Catalunya i també entén el català.

    Bon any 2012! Feliz año 2012!

    F.Alquézar

    ResponderEliminar
  2. Don Josep Lluís, discúlpeme la descortesía de haber respondido tarde y rápido a su amable visita a mi blog, y haber dilatado en demasía mi agradecimiento a su atentísima invitación y a las palabras que me dedica al margen, asimismo responder a esta su entrada exacta y precisa y con la que no puedo estar más de acuerdo. La ironía (por desgracia, normalmente amarga) es a veces la última defensa ante la sinrazón y la impotencia.

    A partir de ahora procuraré estar un poco menos alejado de estas tareas blogueras, de las que las ocupaciones familiares y la lejanía física me han obligado a retirarme, espero que momentáneamente.

    Un abrazo y hasta pronto.

    ResponderEliminar